DSC_0162

Acomiadem l’any amb una festa ben especial. L’hem titulat : “Un any de me…” L’humor no l’hem perdut tot i la crisi sanitària que estem patint, per això hem decidit celebrar el Cap d’any al vàter i a les dotze de migdia. El rotlle de paper higiènic ha servit per escriure tot allò dolent que volíem que marxés i no tornés del 2020. Cadascú ha anat escrivint, llençant pel forat i tirant de la corda el que ha trobat negatiu amb l’esperança que el 2021 sigui molt millor.

La situació ha estat, si més no, ben còmica però amb molt simbolisme.

Les campanades anaven en la mateixa línia. Dotze persones passaven pel lavabo-plató i cada pet (acompanyat de sons especials i escarafalls) representava una campanada per entrar al nou any. El raïm també va patir una transformació per adaptar-se a la temàtica escatològica.

Finalment la festa va acabar amb la coreografia de la cançó de moda “Jerusalema” i altres balls.

Al vespre es va fer el tradicional sopar de Cap d’Any amb el raïm i la bossa de cotilló.